USC DI LADINS 23.5.2014


L'articolo a cura di Monica Cigolla della Usc di Ladins, parla della presentazione del libro Scedola - Patofies, tenutasi a Pozza di Fassa il 9 maggio.

SCEDOLA, CHI ESTE E DA OLÀ RUESTE?
L nef liber che regoi la patofies de Manuel Riz publichèdes su la Usc dal 2006 al 2013 vegn prejentà en vender 30 de mé da les 6 da sera te Cèsa di Ladins a Ortijei

Duc i letores de La Usc cognosc oramai benon l personaje de Scedola. Dal 2001 en cà, da canche se l'à vedù per la pruma outa sul sfoi ladin, aldò de n concors che é stat vent apontin da sie autor, Manuel Riz da Cianacei, ogne setemèna l'é vegnù a ne pizochèr, a ne trèr per na ureia, a ne fèr grignèr, a outes ence a ne enzispèr. Ma da olà vegnel Scedola?
"Scedola! chest l'era l'inom dret! N pìcol personaje, zeche che vanza, l'ultim de la sozietà, che aboncont desche na scedola l rua dut entorn scecan tel moment giust con sia smachèdes ponghentes ence ti personajes n muie più potenc che el" disc l'autor. E ades dò 13 egn de storia, Manuel à volù ge fèr n omaje a Scedola e a duc si stimatores e trèr ensema te na bela publicazion de valor duta la patofies publichèdes su La Usc di Ladins dal 2006 al 2013. L liber, che è stat dat fora dal Comun general de Fascia col sostegn de la Region Trentin Südtirol d de l'Union Generèla di Ladins de la Dolomites, é stat prejentà a Poza en ocajion de l'Aisciuda Ladina e l'é ades a la leta de duc i pascioné de Scedola.
El l'é aló, bel grignolent sun chela soracuerta bruna, cercenà da duc si maores protagonisć. L ne struca l'eie bel content e l ne fèsc jir col pensier a duta chela vignetes che aon vedù te chisc egn passé: ti es ben stat bricon, Scedola! Te te ès semper cruzià de argomenc emportanc de nosc pòpul ladin e de la sozietà en generèl, de politica, religion, economìa, cultura e te ne ès metù dant ponc de veduda alternatives, travers l grignèr te ne ès prejentà pìcola veritèdes e te ne ès prejentà pìcola veritèdes e te ès metù dant ponc de veduda alternatives, travers l grignèr te ne ès prejentà pìcola veritèdes e te ès semenà dubies, te ès denunzià la faussitèdes e metù en discuscion la convinzions.
L liber, con na bela grafica rencurèda da Misign de Badia, sporc dantfora ence n contribut su la storia de la satira te la Ladinia, scrit da Claus Soraperra. Apontin claus, che à prejentà l lurier de Riz a l'Aisciuda Ladinia, à dit de el: "La potenza de Manuel l'é chela de ne fèr grignèr de dut e de ne fèr doventèr i protagonisć de sia patofies" e sul liber l'à scrit: "Béleche sobito l joen fascian l'à fat entener che la satira no la é de dreta o de cencia, no la é contra i ambientalisć o l capitalism tant c cher di imprenditores ladins, no la defen i deric de na mendranza ma la vel fèr pissèr la jent de "Ladinolandia" acioche l'arjonje ne coscienza autocritica, obietiva e ogetiva. L'anterveder e la potenza del messaje grafich de Manuel Riz no l'é chel de fèr stèr zachei da na man o da l'autra, ma chel de poder cerner a na vida ledia e zenza pregiudizie, metan dant la persona e no la ideologìa".
No ti es più l'ùltim de la sozietà Scedola... ti es nesc eies e nesc pensieres, te dis e te fès chel che volassane dir e fèr, te ne portes legreza ma te ne scedoles ence l cef...
Longia vita Scedola, a na neva spizèda de làpisc!